L’EMPRENEDOR

Com tots sabem, des de fa uns anys estem vivint una crisi econòmica que ha comportat l’ajustament de moltes plantilles o, en el pitjor dels casos, el tancament de moltes empreses, especialment de PIME’s, i la corresponent destrucció de llocs de treball. Aquest fenomen ha forçat a moltes persones a quedar-se aturades i, a més dificulta la seva reincorporació al mercat de treball.

Davant aquesta greu problemàtica i com a mesura per reduir la taxa d’atur, s’ha promocionat des de diferents sectors una aparent nova forma d’aconseguir una ocupació, ens referim a l’emprenedoria.

En l’àmbit laboral, s’entén l’emprenedoria com la creació de la pròpia ocupació. Sovint ens repeteixen l’eslògan de “si no hi ha feina, crea-te-la”, tot presentant-nos models d’èxit i atorgant reconeixement social a les persones que es converteixen en emprenedors.

No obstant, cal remarcar que un emprenedor és un treballador autònom. Com a tal, i deixant de banda les ajudes temporals que pot rebre per part de les diferents administracions per incentivar l’emprenedoria, una persona que es converteixi en emprenedora estarà subjecta a als mateixos avantatges i inconvenients que presenta un autònom clàssic. Així doncs, els emprenedors també estan exposats a convertir-se en un TRADE o en un fals autònom i passaran a estar regits per l’Estatut del Treballador Autònom.

Per tant, tot i que l’emprenedoria és una opció totalment vàlida que permet la reinserció al mercat laboral d’aquelles persones que han perdut la seva feina, no podem obviar les implicacions inherents a ser un treballador per compte propi.