Segons l’Enquesta de Població Activa (EPA), la taxa
d’atur per grups d’edat del segon trimestre de l’any 2014 a Espanya és del 20,80%
per la franja de 50 a
54 anys, del 21,85% pel grup de 55 a 59 anys i del 17,08%
per les persones de 60 a
64 anys.
Així doncs, podem constatar que l’atur afecta de
forma molt important al col·lectiu integrat per les persones de més de 50
anys. A més, observem que només es veu mínimament reduït en el cas de les
persones amb 60 anys complerts. Aquest fet es deu a què aquestes poden optar
per la possibilitat de jubilar-se anticipadament, sempre i quan gaudeixin de la
condició de mutualistes, o fer-ho a partir dels 61 anys, en cas de no ser-ho. Cal
tenir en compte també, que tant els uns com els altres, han de complir els
requisits establerts per aquests supòsits.
D’aquestes dades també s’extreu que les persones majors
de 50 anys que perden la feina tenen grans dificultats per tornar-se a
inserir en el mercat laboral, ja que la taxa d’atur es manté per sobre
del 20% fins els 59 anys i baixa lleugerament a partir dels 60 anys, tot
i que es manté encara molt elevada. Això es produeix perquè en moltes ocasions les
empreses només consideren la vessant negativa que presenta el fet de tenir una
edat avançada i no presten atenció als punts forts que reuneixen aquestes
persones.
Un dels punts forts més significatius que
presenten les persones grans és la seva dilatada experiència laboral. Hem de
tenir en compte que al llarg de la vida laboral els treballadors han de fer
front a diverses situacions, les quals els permeten adquirir nous coneixements
i millorar els procediments de treball, tot creant el know-how de
l’empresa. Aquest coneixement, que només s’obté en el dia a dia laboral i que
pot constituir un avantatge competitiu, desapareix de l’empresa quan la
persona que el posseeix queda aturada, ja que els joves que s’incorporen a l’organització
no l’han pogut adquirir en la seva formació acadèmica.
Per tal de que aquest coneixement no es perdi, una
bona opció per les empreses seria reconvertir a les persones majors de 50
anys en mentors dels treballadors joves que s’integren a l’organització,
tot combinant taques laborals amb taques de tutorització. D’aquesta
manera, el coneixement obtingut amb l’experiència laboral, es podria transmetre
entre les diferents generacions de treballadors i es mantindria a l’empresa. A
més, la taxa d’atur dels majors de 50 anys es reduiria perquè
aquests treballadors romandrien més temps en les organitzacions.
Així doncs, podem afirmar que les persones majors
de 50 anys continuen essent útils per les empreses i poden jugar un paper
clau, tant pel que fa al manteniment del know-how existent en
l’organització, com a l’hora de facilitar l’adaptació dels nous treballadors a
l’empresa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada