MAJORS DE 50 ANYS VS JOVES

En el post "Els majors de 50 anys" analitzàvem les taxes d’atur que presenta el col·lectiu format per les persones majors de 50 anys (el 20,80% per la franja de 50 a 54 anys, el 21,85% per la de 55 a 59 anys i el 17,08% per la de 60 a 64 anys) i en el post "L'atur juvenil" fèiem el mateix exercici amb els joves (el 3,4% per les persones de 16 a 19 anys, el 12,6% per les de 20 a 24 anys i el 12,3% per les de 25 a 29 anys).

Calculant la mitjana per cadascun dels col·lectiu obtenim que la taxa d’atur mitjana que afecta als joves és del 9,43% mentre que la que afecta als majors de 50 anys és del 19,91%.

Si comparem les taxes d’atur mitjanes podem constatar que la corresponent als majors de 50 anys dobla la que afecta als joves. Així doncs, podem dir que per cada  persona aturada amb l’edat compresa entre els 16 i els 24 anys existeixen dues persones d’edat entre els 50 i els 64 anys que estan aturades.

Així mateix, si consultem els Objectius prioritaris de l’Anual de Política d’Ocupació (PAPE) que defineixen el Pla de política d’ocupació per l’any 2014, podem veure, per una banda, que el primer objectiu és millorar l’empleabilitat dels joves i posar en marxa el Pla d’Implementació de la Garantia Juvenil a Espanya, i que per altra banda, el segon objectiu és afavorir l’empleabilitat d’altres col·lectius especialment afectats per la desocupació, entre els quals trobem els majors de 55 anys, els desocupats de llarga durada i els beneficiaris del PREPARA.

Per tant, observem que les politiques actives d’ocupació espanyoles fan un especial incís en els joves, ja que es dedica un objectiu exclusivament a ells. Pel contrari, les persones grans no reben el mateix tracte, sinó que formen part del grup anomenat “altres col·lectius”. A més, només reben especial atenció els aturats majors de 55 anys i no es contempla als aturats amb edats entre els 50 i els 54 anys, tot i que la taxa d’atur que els afecta és del 20,80%.

Podem afirmar que essent la taxa d’atur mitjana dels majors de 50 anys el doble de la dels joves, les politiques actives d’ocupació posen més èmfasi en actuar sobre els joves que sobre els majors de 50 anys, quan el més coherent seria repartir les actuacions segons la magnitud de les taxes d’atur existents per cada col·lectiu. Així, com més elevada fos la taxa d’atur que presenta un col·lectiu determinat, més recursos s’hi haurien de destinar.

Finalment, cal tenir en compte que és important que es realitzin accions per lluitar contra l’atur destinades als diferents col·lectius afectats, però caldria prestar més atenció als majors de 50 anys, ja que aquest grup té més dificultats a la hora de reincorporar-se al mercat laboral i els costa més reciclar-se, adaptar-se als canvis i a les noves tecnologies que als joves.