LA REALITAT SOBRE LA CONCILIACIÓ FAMILIAR I LABORAL

Si fem una ullada a l’evolució històrica que ha experimentat la composició del mercat laboral constatem que un dels fenòmens més importants que s’han donat és la incorporació de les dones al mercat de treball. Aquest fet ha provocat que es passés d’un mercat laboral dominat gairebé exclusivament pel gènere masculí en el passat, a un mercat de treball on les dones representen el 45,93% del total de les persones actives durant el tercer trimestre del 2014. Així doncs, podem afirmar que actualment hi ha quasi el mateix nombre de dones que d’homes que estan treballant fora de la llar.

Si realitzem aquest mateix exercici de revisió històrica aplicat a la realització de les tasques domèstiques i de cura dels fills, observem que la gairebé paritat existent en el mercat de treball no s’ha traslladat en l’àmbit domèstic.

Per una banda, el 23 de març de 2007 va entrar en vigor la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per la igualtat efectiva entre dones i homes. La Disposició Addicional onzena d’aquesta norma modifica el text refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors (ET). Sobre aquesta disposició cal destacar que:

• L’apartat tercer introdueix el punt 8 a l’article 34 ET que reconeix el dret dels treballadors a adaptar la durada i la distribució de la jornada de treball per fer efectiu el seu dret a la conciliació de la vida personal, familiar i laboral segons s’estableixi en la negociació col·lectiva o per acord amb l’empresari.
• L’apartat setè actualitza el redactat de la lletra d) de l’apartat 1 de l’article 45 ET afegint la paternitat com a causa de suspensió del contracte de treball. Fins aquell moment només les dones podien suspendre el contracte de treball degut al naixement de fills.    

Per l’altra banda, l’Institut de la Dona i per la Igualtat d’Oportunitats ha publicat una estadística sobre el temps dedicat a la llar i a la família segons el tipus d’activitat. Aquest document permet realitzar una comparativa entre els resultats obtinguts entre els períodes 2002-2003 i 2009-2010. Per tant, podem prendre consciència de l’impacte que ha tingut aquesta Llei per la igualtat efectiva entre dones i homes.

Dit estudi ens revela que durant el període 2002-2003 les dones van dedicar unes 4 hores i 24 minuts diaris a la llar i a la família mentre que els homes només 1 hora i 30 minuts. Referent al període 2009-2010 les dones van dedicar unes 4 hores i 7 minuts diaris a la família i a la llar i els homes només 1 hora i 54 minuts. Així doncs veiem que, tot i que existeix un canvi de tendència, les dones dediquen el doble de temps que els homes a la llar i a la família.

Un prova més del canvi normatiu orientat cap a la igualtat entre generes és el Reial Decret-Llei 3/2012, de 10 de febrer, de mesures urgents per la reforma del mercat laboral, ja que l’apartat primer de la Disposició Final primera d’aquesta norma modifica l’apartat 4 de l’article 37 ET i la Disposició Addicional onzena de la Llei per la igualtat efectiva entre dones i homes i estableix que els treballadors tindran dret a absentar-se una hora de la feina, que podrà ser dividida en dues fraccions, per poder dur a terme la lactància del menor fins que aquest compleixi els nou mesos d’edat. Abans de l’aprovació d’aquest Reial Decret-Llei només les dones tenien l’esmentat dret.

En conclusió, podem afirmar que perquè existeixi una conciliació laboral i familiar real és necessari que els homes assumeixin més protagonisme en la realització de les tasques domèstiques i de cura dels fills. Així mateix, s’han de crear més regulacions que facilitin aquest procés, ja que els canvis normatius duts a terme fins ara no han estat suficients i, sobretot, s’ha d’educar en la igualtat a les noves generacions per tal d’assolir amb èxit la igualtat entre dones i homes.