EL SOSTRE DE VIDRE

En l’àmbit laboral, definim el sostre de vidre com aquella barrera invisible que impedeix l’ascens de les dones a dins de les empreses. Es diu que és de vidre perquè aquest topall és invisible, ja que no existeix cap llei o norma que limiti la carrera professional de les dones.

Així doncs, les dones han de superar més dificultats que els homes alhora de  promocionar. Aquestes dificultats augmenten en cada accés a un graó superior de l’escala jeràrquica de l’organització limitant molt el nombre de dones que aconsegueixen arribar a llocs de direcció.

En la publicació “Trencar el sostre de vidre. Les dones en llocs de direcció” de l’Oficina Internacional del Treball (OIT), s’assenyala que com més alta és la jerarquia institucional, menys dones hi ha i que la representació de les dones en els llocs directius, especialment als nivell més alts, continua sent insuficient. També ens indica que l’índex de progrés de les dones en llocs de direcció és lent i irregular i que les dones no disposen de les mateixes oportunitats que els homes per desenvolupar les ocupacions de responsabilitats més altes, que afavoreixen el progrés en les carreres professionals. 

A més, aquest informe conclou que el progrés marginal que han fet les dones respecte a la seva presència en llocs de direcció es deu a la segregació ocupacional, als  estereotips de gènere i a la cultura empresarial.

En el post “Diferènciessalarials entre dones i homes”, afirmàvem que les carreres professionals de les dones i els homes no es desenvolupen d’igual manera. Aquesta conclusió s’extreu del fet que l’escletxa salarial entre homes i dones creix a mesura que augmenta d’edat dels treballadors. Si tenim en compte que les persones van promocionant al llarg de la seva vida laboral i van ocupant llocs de més responsabilitat i remuneració, el fet que les dones cobrin menys que els homes a mesura que van fent-se grans és un clar indicador de l’existència del sostre de vidre.

Per tant, podem afirmar que el sostre de vidre està molt present en les empreses que formen part del marcat laboral del nostre país i de tot el món.

Així mateix, aquest fenomen impedeix que les carreres professionals de les dones es desenvolupin amb normalitat, creant un desaprofitament de talent i de recursos humans al dificultar la seva presència en llocs d’alta responsabilitat.  

A més el sostre de vidre, facilita el perllongament en el temps del model masculinitzat de gestió de les empreses.

Finalment, caldria qüestionar-se si el model de gestió empresarial actual és el més adequat i realitzar l’exercici d’imaginar com serien les organitzacions i el món laboral si fossin regits per un model feminitzat de gestió. Probablement aquest exercici permetria avançar cap a la igualtat d’oportunitats entre gèneres, catalitzaria el progrés de les empreses perquè aprofitarien tot el talent del que disposen i modificaria profundament el mercat laboral.