L’AUTÒNOM ITINERANT

Amb el context de crisi econòmica en el qual vivim actualment, moltes persones han perdut la seva feina i tenen moltes dificultats per reinserir-se al mercat de treball. Aquesta situació els porta a plantejar-se esdevenir emprenedors i, si a més volen desenvolupar la seva activitat a casa dels futurs clients, pren molta força la idea de convertir-se en un autònom itinerant.

Cal tenir en compte que la figura de l’autònom itinerant no està reconeguda legalment com a tal, ja que la Llei 20/2007, d’11 de juliol, de l’Estatut del Treballador Autònom no la recull. Pel contrari, aquesta norma si que reconeix al treballador autònom dependent econòmicament (TRADE). A més, dins del Règim Especial de cotització a laSeguretat Social per a Treballadors Autònoms només hi té cabuda un Sistema Especial que és el de Treballadors per Compte Pròpia Agraris.

No obstant, cal esmentar  que és possible que un autònom pugui desenvolupar la seva activitat sense tenir un local de treball fix i, per tant, que es converteixi en un autònom itinerant.

De fet, l’única diferència que hi ha entre un autònom convencional i un d’itinerant és que el primer desenvolupa la seva activitat en un local concret i l’altre no, d’aquesta manera l’autònom itinerant no ha de fer-se càrrec de les despeses inherents al fet de tenir un local. Així doncs, en tots dos casos s’ha de cotitzar pel mateix Règim de la Seguretat Social, que és el Règim Especial de Treballadors Autònoms, i s’han de pagar trimestralment el mateix tipus d’impostos, els quals són la quantitat resultant de restar l’IVA repercutit en les factures emeses del suportat en les despeses derivades de realitzar l’activitat econòmica i aproximadament el 20% dels beneficis a compte de l’IRPF anual.

Per concloure, podem afirmar que encara que dins de la normativa laboral no es reconeix explícitament la modalitat del treballador autònom itinerant, a la pràctica sí que existeix aquesta figura.