ELS LLADRES DEL TEMPS A LA FEINA

Durant la jornada laboral, ens veiem afectats per interrupcions que no ens permeten realitzar les nostres taques. Aquestes interrupcions, conegudes com a lladres del temps, poden ser degudes tant a actes propis del treballadors com a actes de tercers però el resultat final sempre és la ineficiència del temps que provoca l’incompliment del que es tenia previst fer.

Aquest fet provoca que moltes persones hagin de destinar més temps del compte a la seva prestació de serveis, entrant abans o sortint més tard per allargant-la i poder finalitzar la feina que tenia encomanada per aquell dia.

Els lladres del temps poden ser de dos tipus, de manera que existeixen els lladres del temps interns i els externs els quals detallem a continuació:

• Lladres del temps interns: són les conductes imputables a cada persona que dificulten la gestió correcta del temps, tot  provocant-ne pèrdues. Els més comuns són:

o   Els hàbits. Són tendències a comportar-se d’una forma determinada que està arrelada a la ment o al caràcter del subjecte. Uns exemples són no saber dir no, l’absència de planificació, la falta de disciplina o la poca organització.

o   Els bioritmes o rellotge biològic. Els cos necessita un temps per assolir el rendiment màxim i, passada una estona, apareix la fatiga. No obstant, les persones no tenen els mateixos patrons de rendiment, sinó que existeixen diferents ritmes de treball. Així trobem que hi ha subjectes que durant al matí arriben molt ràpidament a un nivell òptim de rendiment i altres que són més lents però que van millorant a mesura que passen les hores i el seu rendiment màxim es produeix durant el tram final de la jornada laboral.

o   No saber delegar. El fet de no delegar tasques provoca que la càrrega de treball augmenti i es destini part del temps a fer feines que no podrien realitzar altres persones del nostre equip. 

o   La procrastinació. Consisteix en posposar la realització d’una tasca, substituint-la per d’altres més motivadores, fins arribar a exhaurir el termini fixat per fer-la. Dedicant-li menys temps del necessari per dur-la a terme i no obtenint el resultat més òptim.

• Lladres del temps externs: són les circumstancies de l’entorn que generen interrupcions i distorsionen l’ús adequat del temps. Els més destacables són:

o   Les interrupcions telefòniques i el correu electrònic. L’obligació de contestar a les trucades i als e-mail provoca que s’hagi de postposar la tasca que s’està realitzant.

o   Les reunions de feina. Si no existeix l’adequada preparació i conducció de les reunions poden aparèixer importants pèrdues de temps. A més, podem caure en l’abús de les reunions, ja que alguns temes es poden resoldre mitjançant altres vies.

o   Les visites no previstes. Les empreses reben moltes visites comercials no previstes i no sempre es poden desatendre.

o   Les persones del nostre entorn laboral. Els companys i el cap poden captar el nostre temps per parlar de temes personals o poc rellevants per nosaltres.

o   El temps d’espera. Consisteix en estar esperant a que comenci una reunió, a que ens atenguin o a que arribi una visita i no sempre es poden realitzar tasques alternatives que permetin convertir el temps d’espera en temps productiu.

Un cop analitzats els diferents tipus de lladres del temps afirmem que, en quant als interns, cal realitzar una tasca d’autoconeixement per descobrir quins són els nostres i prendre les mesures adients per reduir els seus efectes. D’aquesta manera, canviant certes conductes podrem actuar sobre els lladres del temps i millorar el nostre rendiment.

Pel que fa als lladres del temps externs, hem de dissenyar estratègies que ens permetin establir un odre de tasques prioritàries i no sucumbir a les interrupcions, sinó que siguem nosaltres qui controlem el nostre temps i decidim quan volem atendre als estímuls externs.

Finalment, podem dir que és inevitable que hi hagi interrupcions durant la jornada de treball. Per aquest motiu, és important saber identificar als lladres del temps, ja que això ens permetrà adoptar mesures que ens per optimitzar el nostre temps de treball, millorant el nostre rendiment i evitant que haguem d’allargar les nostres jornades de treball.