EL CONTRACTE FIX DISCONTINU

Com tots sabem, el sector dels serveis té un pes molt important en l’economia del nostre país, especialment el turisme, que es caracteritza per la seva estacionalitat. Aquest fet provoca que, quan s’inicia la temporada en que les empreses han de proveir el servei que ofereixen, tinguin la necessitat d’incrementar la seva plantilla amb persones que desenvolupin les tasques dels llocs de treball que es creen durant el temps que dura la temporada i, un cop finalitzat aquest període, la necessitat de tenir una plantilla nombrosa desapareix.

Per donar resposta a aquesta estacionalitat existeix el contracte de treball fix discontinu.

Tal i com indica l’article 16.1 de l’Estatut dels Treballadors, aquest tipus de contracte s’utilitza quan es realitzen treballs, dins del volum normal de l’activitat de l’empresa, que tenen el caràcter de fixes discontinus i que no es repeteixen en dates certes. Això significa que els treballs es fan de forma discontinua però cíclica, tot i que no es pot determinar en quines dates la persona haurà de prestar els seus serveis.

Així doncs, tot i que finalitzi el període de treball, el contracte no s’extingeix sinó que queda suspès fins que l’organització torna a requerir els serveis dels treballadors. Quan arriba aquest moment, segons el precepte 16.2 ET, l’empresa està obligada a realitzar la crida dels treballadors de la manera que reguli el Conveni Col·lectiu d’aplicació i, si no es duu a terme aquesta crida, es considerarà que l’empresa a acomiadat al treballador.

L’apartat tercer de l’article 16 ET, estableix que aquest tipus de contracte s’haurà de formalitzar per escrit i s’hi haurà d’indicar la durada estimada de l’activitat, la forma i ordre de crida, la jornada laboral i la distribució horària orientatives. 

Un cop estudiat el contracte de treball fix discontinu afirmem que, per una banda, serveix per evitar que les empreses hagin de fer nous processos de selecció i nou tràmits relacionats amb els contractes de nova creació cada inici de temporada i acomiadar als treballadors al final d’aquesta.

Per l’altra, aquesta modalitat contractual permet que, dins la mesura del possible, els treballadors tinguin estabilitat laboral, ja que saben que l’empresa el tornarà a requerir per prestar els seus serveis.

A més, el contracte fix discontinu ofereix molta flexibilitat a les empreses i els permet adaptar la seva plantilla en funció de l’estacionalitat de l’activitat que desenvolupen. D’aquesta manera, les organitzacions poden adequar els seus recursos segons les necessitats que apareixen en cada època de l’any.

Així doncs, l’existència del contracte indefinit fix discontinu és necessària perquè és un recurs que permet fer front a la principal problemàtica laboral que presenta el sector serveis, que és la seva estacionalitat.