CONSEQÜÈNCIES LABORALS DE LA MATERNITAT

A l’Indicador d’Igualtat de Gènere de Catalunya 2015 i 2005 elaborat per l’Observatori Dona, Empresa i Economia s’afirma que les dones tenen una probabilitat més alta que els homes de trobar-se en situació de pobresa, sobretot després de la maternitat.

En aquest post analitzarem la situació de les dones dins del mercat laboral un cop s’han reincorporat després de la maternitat. Per tal de dur a terme aquest estudi, utilitzarem les dades que ens presenten l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT).  

A continuació es presenten les dades corresponents a les persones ocupades a temps parcial segons el grup d’edat i el sexe a l’any 2014.

Font: Institut Nacional d’Estadística

En primer lloc podem observar que en totes les franges d’edat, el percentatge de dones amb un contracte de treball a temps parcial és significativament superior al dels homes.

Així mateix, podem veure que els percentatges més elevats de contractació a temps parcial recauen sobre les persones més joves, franges de 16 a 19 i de 20 a 24 anys, i sobre les més grans, franges de 65 a 69 i de 70 o més anys.

Un fet remarcable és que, el percentatge de la contractació a temps parcial de les dones és constant des dels 25 fins als 64 anys i no és mai inferior al 21,5%.

Un altre aspecte a destacar és que tot i que els percentatges a temps parcial disminueixen a partir dels 25 anys per ambdós sexes, els homes presenten una reducció d’aquest percentatge molt més gran que les dones, arribant al 3,8% en la franja de 55 a 59 anys. Aquest fet es deu a que a partir dels 25 anys és quan la majoria de parelles comencen a tenir descendència i la majoria de dones opten per reduir-se la jornada de treball o per acceptar contractes a temps parcial per poder tenir cura dels menors. Contràriament, són una minoria els homes que adopten aquestes fórmules.

A més, quan combinem el treball a fora de casa amb la realització de les tasques domèstiques apareix la doble presència, la qual és patida majoritàriament per les dones, que com acabem de veure són elles les que assumeixen aquestes feines.   

En el post “La realitat sobre la conciliació familiari laboral” ja apuntàvem que és necessari que els homes assumeixin més protagonisme en la realització de les tasques domèstiques i de cura dels fills. Si aquest procés no es duu a terme, mai es revertirà la situació actual i les dones continuaran sent les que assumeixin la pràctica totalitat de la feina domèstica i de cura de fills.

Pel que fa a les dades sobre el salari brut per sexe, grups d’edat i nacionalitat de l’any 2013, podem observar-les a la taula següent:  

 

Font: Institut d’Estadística de Catalunya

D’entrada podem constatar que el salari brut anual mitjà dels homes uns 6.106,59€ superior al de les dones.

Tanmateix, veiem que tant els homes com les dones amb nacionalitat espanyola perceben un salari brut anual força superior al de les persones amb nacionalitat estrangera.

A més, cal prestar atenció a que, tant per les dones com pels homes, el salari brut anual tendeix a incrementar-se amb el pas dels anys.

La segona tendència que observem és que al llarg de la vida laboral, els homes sempre perceben un salari brut anual superior al de les dones. Al seu torn, aquesta diferència salarial tendeix a augmentar amb els anys; així tenim que per la franja de menys de 25 anys els homes cobren uns 2.385,14€ més que les dones, per la franja de 25 a 34 uns 3.502,62€ més, per la franja de 35 a 44 uns 5.908,12€ més, per la franja de 45 a 54 uns 7.716,57€ més i a partir dels 55 anys uns 7.097,57€ més.

Una raó que explicaria la diferència entre el que cobren homes i dones ens ve donada per les dades que hem analitzat a la primera taula, la qual ens indica que els homes tenen un percentatge de contractació a temps parcial molt inferior al de les dones, sobretot a partir dels 25 anys que és quan normalment les parelles tendeixen a tenir fills. D’aquí extraiem que la causa principal d’aquest fenomen és que les dones decideixen reduir-se la jornada de treball o acceptar treballs a temps parcial per poder tenir cura dels menors.

Per tant, les dones que han pres la decisió anteriorment esmentada treballen un nombre d’hores setmanals inferior a la jornada completa i perceben una retribució proporcional a les hores que treballen, la qual és menor a la dels homes que, normalment, treballen a jornada completa.      

Un cop analitzades les dades, podem dir que la contractació a temps parcial masculina tendeix a disminuir a mesura que l’edat augmenta fins a arribar a ser quasi anecdòtica. Pel contrari, la tendència que presenta la contractació a temps parcial femenina es manté alta pràcticament de forma constant al llarg dels anys.

A més, constatem que les dones sempre cobren un salari brut anual inferior al dels homes i que aquesta diferència es va eixamplant a mesura que augmenta l’edat dels treballadors i les treballadores.   

Així  doncs, hem pogut corroborar que la probabilitat que tenen les dones de trobar-se en situació de pobresa, és més alta que la dels homes, sobretot després de la maternitat. Per tant, creiem que és necessari que els home canviïn el seu rol vers les tasques domèstiques i de cura dels fills i esdevinguin més actius fins a assolir la plena igualtat entre dones i homes, tant en l’àmbit familiar com en el laboral.