Una de les preguntes més freqüents que es fan els autònoms és si poden o no tenir familiars treballant a les seves empreses
i quin tipus de relació ha de vincular-los amb la seva organització. Aquestes qüestions
neixen degut a que, en moltes ocasions,
els treballadors autònoms reben l’ajuda de les seves parelles o familiars a l’hora
de realitzar les tasques inherents a l’activitat que desenvolupen.
Per tal de donar solució a aquest supòsit, es va crear
la figura de l’autònom col·laborador.
Així doncs, de l’article 35 de la Llei 20/2007, d’11 de juliol, de l’Estatut del Treballador Autònom, podem extreure que un autònom col·laborador és aquella
persona que és cònjuge o familiar d’un
treballador autònom per consanguinitat o afinitat fins a segon grau inclòs i,
en el seu cas, per adopció, que es doni d’alta al Règim Especial de la
Seguretat Social dels Treballadors per Compte Propi o Autònoms, i que
col·labori amb ell realitzant treballs en la seva activitat.
Al seu torn, la seva Disposició addicional onzena
de la Llei 3/2007, de 6 de juliol, de mesures urgents per la reforma del mercat laboral, amplia la figura de l’autònom
col·laborador a les parelles de fet, sempre que s’acrediti mitjançant un
certificat d’empadronament, una convivència estable, notòria i amb una durada
ininterrompuda no inferior als 5 anys. Aquest requisit però, no s’exigeix ni als cònjuges ni als familiars.
Per tant, els autònoms
col·laboradors han d’estar donats d’alta com a tals a la Seguretat Social dins
del Règim Especial de la Seguretat Social dels Treballadors per Compte Propi o
Autònoms i no estan obligats a fer les declaracions
trimestrals de l’IVA i de l’IRPF, ja que no són titulars de cap empresa. D’aquesta
manera, només han de realitzar la
declaració anual d’IRPF, com qualsevol treballador per compte aliè, justificant
els seus ingressos amb les nòmines rebudes per prestar serveis a l’organització
del seu familiar.
Pel contrari, l’autònim titular de l’empresa està obligat a pagar les cotitzacions a la Seguretat Social de cada
autònom col·laborador, encara que aquests estiguin enquadrats dins del Règim
Especial de la Seguretat Social dels Treballadors per Compte Propi o Autònoms, i a retribuir
els seus serveis a través d’una nòmina.
Cal esmentar que, la Disposició addicional dècima de
la Llei 20/2007, d’11 de juliol, de l’Estatut del Treballador Autònom, permet que els treballadors autònoms puguin
contractar com a treballadors per compte aliè als seus fills menors de 30 anys,
encara que convisquin amb ell, i als fills majors de 30 anys que presentin
especials dificultats per la seva inserció laboral.
En conclusió, podem
afirmar que els autònoms poden tenir al seu cònjuge i als seus familiars
prestant serveis a les seves empreses si aquests estan donat d’alta com a
autònoms col·laboradors i que els fills menors de 30 anys poden ser contractats
com a treballadors per compte aliè.
També cal dir que la contractació laboral dels familiars com a treballadors per compte aliè està permesa si s'acredita que es donen les notes pròpies d'una relació laboral.
ResponEliminaTens raó. Tal i com assenyala l’apartat e) de l’article 1.3 de l’Estatut dels Treballadors, s’exclouen del seu àmbit d’aplicació als treballs familiars, menys que es demostri la condició d’assalariats dels que els duguin a terme. Això significa que existeix la presumpció iuris tantum, és a dir que s’admet prova en contrari i que, per tant, si es demostra que existeixen les notes de laboralitat en la relació entre empresari i familiar, aquest últim serà considerat com a treballador per compte aliè.
EliminaPer altra banda, només apuntar que aquest post vol donar a conèixer la figura de l’autònom col•laborador i per això no s’hi esmenta l’article 1.3.e) de l’Estatut dels Treballadors.
Gràcies per la teva aportació.