En el primer paràgraf de l’article 37.5 del text
refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors (ET) s’estableix que “qui per raons de guarda
legal tingui al seu càrrec directe algun menor de 12 anys o a una persona amb
discapacitat física, psíquica o sensorial, que no desenvolupi una activitat
retribuïda, tindrà dret a una reducció de la jornada de treball diària, amb la
disminució proporcional del salari entre, almenys, un vuitena part i un màxim
de la meitat de la durada d’aquella”.
A més, el quart paràgraf
de l’article 37.5 ET fixa que “les reduccions de jornada contemplades en
aquest apartat constitueixen un dret individual dels treballadors, homes o
dones. No obstant, si dos o més treballadors de la mateixa empresa generessin
aquest dret pel mateix subjecte causant, l’empresari podrà limitar el seu
exercici simultani per raons justificades de funcionament de l’empresa”.
Per tant, de la lectura d’aquests dos paràgraf
s’extreu que tant els homes com les
dones tenen el dret de reduir-se la jornada de treball quan tinguin a càrrec
directe a menors de 12 anys o a persones discapacitades que no treballin.
Això no serà així quan els dos membres de la parella treballin a la mateixa
empresa, en aquest cas només un dels dos podrà reduir-se la jornada.
Si ens centrem en el supòsit de guarda legal per càrrec directe de menors
de 12 anys i ens fixem en les dades presentades en el post “Conseqüències laborals de la maternitat”, on es fa un estudi de les persones ocupades a temps
parcial segons grup d’edat i sexe a l’any 2014, podem veure que els percentatges de treball a temps parcial
que tenen les dones i els homes amb edats compreses entre els 25 i els 50 anys són
notablement diferents si fem la comparació entre els dos gèneres.
Així doncs, constatem que els percentatges de treball
a temps parcial de les dones incloses en la franja d’edat esmentada no baixen
del 23,8% mentre que els dels homes no supera en cap cas el 9,5%. Com a
conseqüència, podem afirmar que per cada
2 dones d’entre 25 i 50 anys que treballen a temps parcial només hi ha un home que
es trobi en aquesta situació.
Una raó que explica aquesta diferència tan gran
entre els percentatges de treball a temps parcial entre els homes i les dones
d’entre 25 i 50 anys i que ja s’apunta al post “Conseqüències laborals de la
maternitat” és que en aquesta franja d’edat és quan les persones tenen fills i són
majoritàriament les dones les que
decideixen acollir-se al dret de reduir-se la jornada laboral diària per guarda
legal de menors de 12 anys establerta
a l’article 37.5 ET i, en canvi, els casos en que el homes
exerceixen aquest dret són anecdòtics.
Aquest
fenomen, es deu en bona part a l’existència de l’escletxa salarial entre homes
i dones. Tal i com s’afirma al
post “ Diferències salarials entre dones i homes”, des de l’any 2009 fins al
2013 l’escletxa salarial ha augmentat en totes les franges d’edat. Per tant, quan una parella té fills i decideix que un
dels membres es redueixi la jornada de treball, en la majoria dels casos la
persona que obté menys retribució a canvi de la seva prestació de serveis és la
que exerceix aquest dret i solen ser les dones.
Així doncs, tal i com observem al post “La realitat sobre la conciliació familiar i laboral”, és totalment necessari que els homes desenvolupin un rol més
protagonista a l'hora de realitzar les tasques domèstiques i de cura de fills i
una manera de fer-ho passa perquè siguin ells els que es redueixin la jornada
de treball. Per aconseguir aquesta fita, primer s’ha de corregir l’escletxa
salarial i acabar amb la desigualtat salarial existent entre dones i homes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada