En el post “Diferencies salarials entre dones i homes” constatem l’existència de l’escletxa salarial, nom amb el qual ens
referim a la diferent remuneració entre
dones i homes.
No obstant, l’escletxa
salarial no és l’únic fenomen que
crea una desigualtat en la retribució de persones que desenvolupen les
mateixes tasques, ja que també existeix la doble
escala salarial.
Definim la doble
escala salarial com la inferior
retribució que reben les persones noves a l’empresa respecte als treballadors que
ja formen part de l’organització, tot i tenir la mateixa categoria professional
i desenvolupar les mateixes tasques.
Tal i com s’assenyala en el paràgraf sisè del
Fonament de Dret vuitè de la Sentència de la Sala Social del Tribunal Suprem del 24 de novembre de 2015, i en la jurisprudència en general, “la doble escala salarial pot ser lícita i
no discriminatòria quan existeixi una justificació suficient amb base a dades
objectives però la licitud i la no discriminació hauran de ser provades en cada
cas concret”.
Així mateix, en el segon paràgraf del Fonament
Jurídic tercer de la Sentència 34/2004 del Tribunal Constitucional s’afirma que
“l’article 14 de la Constitució
Espanyola no imposa, en l’àmbit de les relacions laborals, una igualtat de
tracte en sentit absolut, ja que el Principi d’autonomia de la voluntat deixa
un marge per l’acord privat o la decisió unilateral de l’empresari que, en
l’exercici dels seus poders d’organització de l’empresa, pot lliurement fixar
la retribució del treballador, sempre que respecti els mínims legals o
convencionals. En la mesura, doncs, en que la diferència salarial no tingui un
significat discriminatori, per incidir en alguna de les causes prohibides a la
Constitució o a l’Estatut dels Treballadors, no es pot considerar com vulneradora
del Principi d’igualtat”.
No obstant, aquestes
sentències no tenen en compte els efectes que produeix la doble escala
Per una banda, el fet de retribuir de forma desigual a persones amb la mateixa categoria
professional i activitats a realitzar, pot
crear malestar entre la plantilla que
pot conduir a situacions d’estrès laboral i burnout.
Per l’altra, a nivell social, la doble escala salarial pot incidir més profundament en grups concrets
de la població que en d’altres, provocant que apareguin situacions de
pobresa i desigualtat i creant un greu problema social. Així doncs, si a la doble escala salarial hi sumem l’escletxa
salarial, veiem que el perfil més perjudicat és el d’una dona amb poca
antiguitat a l’empresa, la qual pot veure disminuïda la seva retribució de
forma considerable en comparació als seus companys de feina.
Per tant, podem afirmar que, encara que la doble escala salarial sigui legal, amb el temps s’ha d’anar corregint i, a
mesura que augmenta l’antiguitat de les persones a l’organització, els salaris
s’han d’anar ajustant fins a aconseguir nivells salarials similars entre els
individus que tenen la mateixa categoria professional i desenvolupen les
mateixes tasques laborals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada