TREBALLADOR MOTIVAT, TREBALLADOR FELIÇ

Com sabem, la relació entre els treballadors i les empreses es caracteritza per l’intercanvi de treball i salari. D’aquesta manera, les empreses depenen dels seus empleats per obtenir beneficis i aquests necessiten el sou que les empreses els paguen per tenir capacitat adquisitiva.

Per tant, els treballadors esdevenen un dels pilars fonamentals, ja que juntament amb el capital, les matèries primeres i les infraestructures, són un factor de producció essencial perquè l’empresa pugui funcionar correctament.

Així doncs, per tal que l’empresa assoleixi els màxims beneficis possibles, és important que tots els elements esmentats operin de forma òptima. Pel que fa als empleats, si estan motivats i satisfets amb el seu lloc de treball se sentiran feliços a l’hora de realitzar les seves tasques i això es reflectirà en el seu rendiment i, per tant, en els resultats de l’organització.

Tal com observem en la Teoria dels dos factors de Frederick Herzberg, la satisfacció i la insatisfacció condicionen el comportament de les persones. Aquest autor identifica dos grups de factors:

• Factors d’higiene: si falten o no són adequats creen insatisfacció però la seva existència produeix molt poca o cap satisfacció. Aquí hi podem trobar el sou, la seguretat laboral, la política d’empresa, les relacions entre companys, l’ambient físic, la supervisió, l’estatus, la maduresa, el creixement i la consolidació.
• Factors de motivació: si són presents augmenten la satisfacció però no disminueixen gaire la insatisfacció. En aquest grups hi ha els assoliments, el reconeixement, la promoció, la responsabilitat i la independència laboral.

Podem veure que el salari apareix classificat en els factors d’higiene. Tot i que és l’element principal que l’empresa ofereix al treballador a canvi de la seva força de treball, encara que existeixi i sigui adequat, per si sol no aconsegueix motivar a les persones, i per aquest motiu no està considerat un factor de motivació.

Per tant, les empreses han de tenir en compte tant els factors d’higiene com els de motivació i aconseguir l’equilibri entre ells perquè les persones que presten els seus serveis estiguin motivades quan desenvolupen les seves tasques.

Al seu torn, la teoria de la Jerarquia de les necessitats humanes d’Abraham Maslow, també coneguda com La Piràmide de Maslow, afirma que quan les persones satisfan les necessitats bàsiques, passen a desenvolupar noves necessitats superiors. Per tant, les persones sempre aspiren a satisfer les necessitats superiors.

L’autor proposa 5 nivells de necessitats que composen la piràmide. Els 4 nivells inferiors estan formats per les necessitats de dèficit i el nivell superior s’anomena autorealització, necessitat de ser o motivació de creixement. Aquests nivells són:

• Autorrealització: és el nivell superior de la piràmide. Està format per la creativitat, la resolució de problemes, l’espontaneïtat, la falta de prejudicis, la moralitat i l’acceptació dels fets.
• Reconeixement: és el nivell més alt dins del grup de les necessitats de dèficit i està situat just per sota del nivell d’Autorealització. Dins d’aquest nivell hi trobem l’èxit, la confiança, el respecte i l’autoconeixement.
• Amor i pertinença: és el tercer nivell i està precedit pel nivell de Seguretat. Aquest nivell està integrat per l’afecte, l’amistat i la intimitat sexual.
• Seguretat: és el nivell immediatament superior al de Fisiologia. Està composat per la seguretat física, d’ocupació, de salut, de recursos, familiar, moral i de propietat privada.
• Fisiologia: és el nivell més baix i inclou les necessitats de respiració, alimentació descans, sexe i homeòstasi.

Així doncs, les empreses han de ser capaces de satisfer les diferents necessitats que els seus treballadors aniran desenvolupant al llarg del temps. D’aquesta manera, aconseguiran mantenir motivades a les persones que les integren.

Si analitzem la relació entre les teories esmentades, veiem que existeix una connexió entre elles perquè totes dues fan referència a que no es pot motivar a una persona si abans no s’ha donat resposta a uns elements previs; aquests serien els factors d’higiene segons Herzberg i els necessitats de dèficit en el cas de Maslow. Un cop satisfets aquests elements previs, les persones ja poden ser motivades a través dels factors de motivació tal com diu Herzberg i de l’autorealització segons Maslow.

Podem dir que un treballador motivat i satisfet és una persona que està feliç de treballar a l’empresa i de fer la seva feina perquè aquesta motivació provoca que afronti el dia a dia amb ganes de fer les coses bé i de superar-se. A més, quan ho aconsegueix experimenta satisfacció que li provoca felicitat i, al mateix temps, es fixa noves metes.

Per tant, com més feliços són els treballadors desenvolupant les seves tasques, més alta és la seva motivació i el seu rendiment i, com a conseqüència, més alts són els resultats que l’empresa obté.

Finalment, podem concloure que les empreses són les principals interessades que els seus treballadors estiguin feliços de pertànyer a l’organització i de desenvolupar els seus llocs de treball. Per tant, han de dedicar els seus esforços per aconseguir que sigui així, ja que d’aquesta manera les dues parts hi surten beneficiades.