Com sabem, la majoria dels països regulen d’una
manera particular la seva legislació laboral. La jornada de treball no és cap
excepció i trobem que el nombre d’hores màximes de treball varia segons el país.
Si consultem la mitjana d’hores setmanals treballades habitualment en la feina
principal a la base de dades que ens ofereix l’Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), obtenim la taula següent, on
observem les hores setmanals treballades en els països analitzats.
![]() |
Font: Organització
per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic
|
En primer lloc observem que en cap dels anys
analitzats, la mitjana d’hores setmanals
treballades habitualment a Espanya supera les 40 hores setmanals establertes
com a jornada màxima setmanal en còmput anual a l’article 34.1 de l’Estatut dels Treballadors.
També veiem que, entre l’any 2000 i el 2014,
existeix una tendència decreixent pel que fa a la mitjana d’hores setmanals treballades habitualment a Espanya. Així
doncs, la sèrie s’inicia amb una mitjana de 38,8 hores setmanals a l’any 2000 i
va minorant paulatinament fins a arribar a les 36,5 hores setmanals de l’any
2014, quedant per sota de la mitjana
dels països que formen la OCDE i ocupant el lloc 22 en el rànquing dels països
estudiats.
En tercer lloc ens adonem que Turquia és el país que més hores treballa setmanalment en tots els
anys dels que es disposen dades. Al 2014 presenta una mitjana setmanal de 49,1
hores, per tant, en aquest any a Turquia
es va treballar una mitjana de 12,6 hores setmanals més que a Espanya.
A més, observem que els països que van
immediatament darrera de Turquia en nombre d’hores treballades setmanalment són
els que pertanyen a Llatinoamèrica.
Per altra banda, veiem que els primers països de la Unió Europea que apareixen són Polònia i
Portugal on, durant l’any 2014, es va treballar una mitjana de 39,9 hores
setmanals.
També constatem que als Països Baixos és on la mitjana d’hores setmanals treballades
habitualment és menor durant tots els anys objecte d’estudi. Aquesta
mitjana es va situar a les 28,9 hores al 2014. Seguidament hi apareixen
Dinamarca (32,5 hores), Noruega (33,9 hores), Suïssa (34,4 hores) i Alemanya
(34,5 hores).
Un cop analitzades les dades, extraiem que,
contràriament al que se sol creure, Espanya
no és el país de la Unió Europea on es treballen més hores, ja que davant
seu trobem a Polònia, Portugal, Hongria, República Txeca, Letònia, Estònia,
Grècia, Lituània, Luxemburg i Regne Unit.
El fet que durant l’any 2014 Espanya tingués una mitjana
d’hores setmanals treballades inferior a les 40 hores ens revela que existeix
una alta contractació a temps parcial i, tal i com veiem al post
“Conseqüències laborals de la maternitat", en
totes les franges d’edat, el percentatge de dones amb un contracte de
treball a temps parcial és significativament superior al dels homes. Per
tant, és sobre la població femenina on recau la major part d’aquest tipus de
contractació.
Una altra dada a destacar és l’existència de la
tendència decreixent de la mitjana
d’hores setmanals treballades habitualment a Espanya entre els anys 2000 i
2014. Això ens indica que el problema de
la contractació a temps parcial s’ha anat agreujant amb el pas del temps i
no s’ha aconseguit revertir.
Finalment, afirmem que a Espanya cal que s’implantin mesures correctores envers la contractació a temps parcial, ja que les
persones que la pateixen cobren la part proporcional del salari segons les
hores que treballen i aquest fet no sempre garanteix la percepció d’un salari digne.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada