dilluns, 26 de desembre del 2016

L'ORGANITZACIÓ CIENTÍFICA DEL TREBALL

Actualment, gairebé totes les empreses que es dediquen a la confecció de béns organitzen la seva producció amb el sistema de cadena de producció en sèrie. Aquesta manera de produir permet maximitzar la quantitat de productes realitzats a través de l’eliminació dels temps i dels moviments improductius.

L’origen de la producció en cadena el trobem en l’Organització Científica del Treball o Taylorisme que va desenvolupar Frederick Taylor i que va néixer per fer front a l’alt poder de negociació que tenien els artesans a l’hora de fixar els preus dels seus productes o els salaris que percebien quan treballaven en fàbriques.

Fins a aquell moment, només els artesans estaven especialitzats en l’elaboració d’un producte concret i, per tant, monopolitzaven el coneixement sobre la producció íntegra d’un bé. A més, el fet que elaboressin un producte des de l’inici fins al final, provocava que la seva productivitat fos molt baixa i, conseqüentment, els preus fossin alts.

Així doncs, Taylor va crear l’Organització Científica del Treball, la qual consistia en estudiar detalladament els processos de treball, els moviments i els temps que realitzaven els artesans per aconseguir dividir-los en les tasques més bàsiques possibles. D’aquesta manera, va aconseguir:

  • Que persones desqualificades puguin produir els mateixos béns que manufacturaven els artesans perquè només han de saber fer una petita part del procés productiu i ajuntant aquestes petites parts s’obté el bé final.
  • Traspassar el monopoli del coneixement dels artesans cap als empresaris, ja que els obrers només han aprés a fer una tasca concreta i l’única persona que sap com es realitza tot el procés complet és l’empresari.
  • Augmentar la productivitat de les fàbriques perquè el ritme de treball el fixen les màquines, en comptes de les persones. Per tant, els treballadors s’han d’adaptar als temps que imposen les màquines, que prèviament ha fixat l’empresari.       

Una altra mesura que va idear Taylor per augmentar la productivitat va ser condicionar una part de la retribució dels obrers al seu rendiment, mitjançant un sistema de primes.

La primera persona que va implantar la producció en sèrie va ser Henry Ford, donant lloc al sistema productiu del Fordisme que es basa en produir un bé de forma massiva.

Per tant, Ford va produir el primer cotxe en massa, l’anomenat Ford T, adoptant les teories de l’Organització Científica del Treball i posant molt d’èmfasis en el nombre d’unitats produïdes.   
Com que amb el Fordisme es produïa un elevat estoc de cotxes, Ford va crear el seu propi mercat de consum apujant el salari a les persones que treballaven en la seva fàbrica perquè poguessin adquirir un Ford T. D’aquesta manera va néixer el consum en massa i la classe mitjana.

Un cop feta aquesta revisió històrica, podem afirmar que el Taylorisme converteix als obrers en una peça més de la màquina on treballen, ja que aquest sistema productiu no té en compte ni la intel·ligència ni la proactivitat del personal que presta serveis a les fàbriques.

A més, tant el Taylorisme com el Fordisme no tenen en compte les necessitats dels treballadors. Tal i com afirmem al post “Treballador motivat, treballador feliç”, si els empleats estan motivats i satisfets amb el seu lloc de treball se sentiran feliços a l’hora de realitzar les seves tasques i això es reflectirà en el seu rendiment i, per tant, en els resultats de l’organització.

Així doncs, veiem que aquests dos sistemes productius podrien ser més eficients si tinguessin en compte a les persones que integren l’organització, ja que aquestes poden fer aportacions que millorin el rendiment i la productivitat de l’empresa.

Finalment, hem de tenir en compte que les màquines no poden prendre decisions ni pensar per si mateixes i, pel contrari, els essers humans sí. Per tant, les persones són l’únic factor de producció que pot augmentar la plusvàlua que obtenen les empreses perquè les màquines només poden produir fins a un límit mentre que els individus poden idear millores en tots els àmbits d’una empresa que permetin augmentar l’eficiència, l’eficàcia, la productivitat i els beneficis obtinguts.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada