Actualment, gairebé totes les empreses que es
dediquen a la confecció de béns organitzen la seva producció amb el sistema de cadena de producció en sèrie.
Aquesta manera de produir permet
maximitzar la quantitat de productes realitzats a través de l’eliminació dels
temps i dels moviments improductius.
L’origen de la producció en cadena el trobem en l’Organització Científica del Treball o Taylorisme que va desenvolupar Frederick Taylor i que va néixer per
fer front a l’alt poder de negociació
que tenien els artesans a l’hora de fixar els preus dels seus productes o els
salaris que percebien quan treballaven en fàbriques.
Fins a aquell moment, només els artesans estaven especialitzats en l’elaboració d’un producte
concret i, per tant, monopolitzaven el coneixement sobre la producció íntegra
d’un bé. A més, el fet que elaboressin un producte des de l’inici fins al
final, provocava que la seva
productivitat fos molt baixa i, conseqüentment, els preus fossin alts.
Així doncs, Taylor
va crear l’Organització Científica del
Treball, la qual consistia en estudiar
detalladament els processos de treball, els moviments i els temps que
realitzaven els artesans per aconseguir dividir-los en les tasques més bàsiques
possibles. D’aquesta manera, va
aconseguir:
- Que
persones desqualificades puguin produir els mateixos béns que
manufacturaven els artesans perquè només han de saber fer una petita part del procés productiu i ajuntant aquestes petites parts
s’obté el bé final.
- Traspassar
el monopoli del coneixement dels artesans cap als empresaris, ja que
els obrers només han aprés a fer una tasca concreta i l’única persona
que sap com es realitza tot el procés complet és l’empresari.
- Augmentar la productivitat de les fàbriques perquè el ritme de treball el fixen les màquines, en comptes de les persones. Per tant, els treballadors s’han d’adaptar als temps que imposen les màquines, que prèviament ha fixat l’empresari.
Una altra mesura que va idear Taylor per augmentar la productivitat va ser condicionar una part de la retribució dels obrers al seu rendiment, mitjançant un sistema de primes.
La primera persona que va implantar la producció
en sèrie va ser Henry Ford, donant
lloc al sistema productiu del Fordisme que
es basa en produir un bé de forma massiva.
Per tant, Ford
va produir el primer cotxe en massa, l’anomenat Ford T, adoptant les teories de l’Organització
Científica del Treball i posant molt d’èmfasis en el nombre d’unitats produïdes.
Com que amb el Fordisme es produïa un elevat estoc de cotxes, Ford va crear el seu
propi mercat de consum apujant el salari a les persones que treballaven en la
seva fàbrica perquè poguessin adquirir un Ford T. D’aquesta manera va néixer el consum en massa i la classe mitjana.
Un cop feta aquesta revisió històrica, podem
afirmar que el Taylorisme converteix als
obrers en una peça més de la màquina on treballen, ja que aquest sistema
productiu no té en compte ni la
intel·ligència ni la proactivitat del personal que presta serveis a les
fàbriques.
A més, tant
el Taylorisme com el Fordisme no tenen en compte les necessitats dels
treballadors. Tal i com afirmem al post “Treballador motivat, treballador feliç”, si els empleats estan motivats i
satisfets amb el seu lloc de treball se sentiran feliços a l’hora de realitzar
les seves tasques i això es reflectirà en el seu rendiment i, per tant, en
els resultats de l’organització.
Així doncs, veiem
que aquests dos sistemes productius podrien ser més eficients si tinguessin en
compte a les persones que integren l’organització, ja que aquestes poden
fer aportacions que millorin el rendiment i la productivitat de l’empresa.
Finalment, hem de tenir en compte que les màquines
no poden prendre decisions ni pensar per si mateixes i, pel contrari, els
essers humans sí. Per tant, les persones
són l’únic factor de producció que pot
augmentar la plusvàlua que obtenen les empreses perquè les màquines només
poden produir fins a un límit mentre que els
individus poden idear millores en tots els àmbits d’una empresa que
permetin augmentar l’eficiència, l’eficàcia, la productivitat i els beneficis
obtinguts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada