EVOLUCIÓ DE LA PATERNITAT A LA LEGISLACIÓ LABORAL

Històricament, les famílies amb pocs ingressos es caracteritzaven per no distingir qui aportava el salari per sostenir a la família, ja que eren tots els membres els qui realitzaven treballs amb remuneracions baixes, la suma de les quals permetia sobreviure a la família.

A mitjans del segle XIX, amb la finalització de la Revolució Industrial, apareix la classe social mitjana i amb ella s’instaura el paradigma d’organització familiar anomenat el Breadwinner model (model del sustentador de la família). Aquest model posa el focus en la persona que aporta els ingressos per mantenir a la resta dels membres de la unitat familiar. Així doncs, trobem que un membre adult de la família és el que aporta els diners per sostenir a tota la família, mentre que l’altre adult es responsabilitza de les tasques de la llar i de cura dels membres de la unitat familiar però no guanya diners.

Segons aquest model, en les parelles heterosexuals, el sustentador de la família és l’home perquè és l’individu que aporta el sou guanyat treballant a fora de la llar, degut a que la retribució masculina era superior a la femenina. Pel contrari, la dona és la persona que no guanya diners i s’ocupa de la cura de la llar i la família. Per tant, aquest model converteix a la dona en una persona econòmicament dependent del seu marit però també serveix per eliminar la mà d’obra infantil.

El Breadwinner model perdura en el temps i no és fins a l’any 1957, a l’article 141.1 del Tractat de Roma, que constitueix la Unió Europea, que no es fa la primera referència legal a l’aplicació del principi d’igualtat de retribució entre treballadores i treballadors per una mateixa feina o treball d’igual valor.

Al nostre país, al 1980 es publica la Llei 8/1980, de 10 de març, de l’Estatut dels Treballadors que al seu article 37.3.b) atorga 2 dies de permís en cas de naixement de fills i 4 dies si per aquest motiu s’ha de desplaçar, però a l’article 45.1.d)  només recull la possibilitat de suspendre el contracte de treball en cas de maternitat d’una dona treballadora i no permet aquesta suspensió en cas de paternitat. Així doncs, l’home només pot gaudir de 2 dies de permís per naixement de fills i la cura dels fills continua desplaçada cap a la dona.

Al 1989 es modifica l’Estatut dels Treballadors amb la Llei 3/1989, de 3 de març, per la que s’amplia 16 setmanes el permís per maternitat i s’estableixen mesures per afavorir la igualtat de tracte de la dona al treball. L’article 1.4 d’aquesta llei fixa que en el cas de part, la suspensió del contracte tindrà una durada de 16 setmanes ininterrompudes, ampliables per part múltiple a 18 setmanes. A més, estableix que si la mare i el pare treballen, el pare podrà gaudir de fins a 4 de les últimes setmanes de la suspensió del contracte de treball per maternitat. Podem veure que aquesta norma clarament aposta perquè les dones siguin les que cuidin als seus fills perquè amplia la suspensió del contracte per maternitat i només contempla el fet de que la dona cedeixi les 4 últimes setmanes a l’home. 

Posteriorment, a l’any 1995 es publica el Reial Decret Legislatiu 1/1995, de 24 de març, pel que s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors. Aquesta norma amplia l’abast de la suspensió del contracte per maternitat de l’article 45.1.d) de l’Estatut dels Treballadors a les adopcions i acolliments de menors de 5 anys i manté igual l’article 37.3.b) ET. Per tant, continua sense existir la possibilitat de suspendre el contracte de treball per paternitat perquè l’home segueix tenint només 2 dies de permís per naixement de fills i la dona continua sent l’encarregada de cuidar el fills.

Al 1996 apareix la Directiva 96/34/CE del Consell, de 3 de juny de 1996, relativa a l’Acord marc sobre el permís paternal celebrat per la UNICE, el CEEP i la CES. En l’apartat 8 de les Condicions Generals s’estableix que mitjançant programes de sensibilització s’ha d’animar als homes a assumir una part igual de les responsabilitats familiars i cita com exemple el fet de que sol·licitin un permís parental.

No és fins a l’any 2007, amb una nova modificació de l’Estatut dels Treballadors duta a terme per la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per la igualtat efectiva de dones i homes, que es reconeix el dret als homes a suspendre el seu contracte de treball per naixement de fills. Concretament a l’apartat IV de l’Exposició del motius d’aquesta norma es fixa que la mesura més innovadora per afavorir la conciliació de la vida personal, familiar i laboral és el permís de paternitat de 13 dies de durada, ampliable en cas de part múltiple en 2 dies més per cada fill o filla a partir del segon. A més, estableix que es tracta d’un dret individual i exclusiu del pare, tant per paternitat biològica com per adopció i acolliment. També es millora el permís de maternitat, ampliant-lo en 2 setmanes pels casos de fills amb discapacitat, podent utilitzar aquesta ampliació indistintament ambdós progenitors.

Cal remarcar que la Disposició transitòria 9ª de la Llei Orgànica 3/2007 estableix que el Govern haurà d’ampliar de forma progressiva i gradual la durada de la suspensió del contracte de treball per paternitat fins a arribar a les 4 setmanes de permís de paternitat als 6 anys d’entrada en vigor d’aquesta llei.

D’aquesta manera veiem que la Llei Orgànica 3/2007 suposa un punt d’inflexió perquè per primera vegada s’implica legalment als homes en la cura dels fills, ja que se’ls permet suspendre durant 13 dies el seu contracte de treball. Per tant, si sumem aquests 13 dies als 2 de permís ja existents obtenim un total de 15 dies naturals que disposa l’home per tenir cura dels seus fills. Tot i així, les dones mantenen el paper de protagonistes en les tasques de cura dels menors.

Al 2009 es publica la Llei 9/2009, de 6 d’octubre, d’ampliació de la durada del permís de paternitat en els casos de naixement, adopció i acollida. Aquesta llei també modifica l’Estatut dels Treballadors i fixa que el treballador tindrà dret a la suspensió del contracte per paternitat durant 4 setmanes ininterrompudes, ampliables en el supòsit de part, adopció o acolliment múltiples en 2 dies més per cada fill a partir del segon. A més, deixa molt clar que aquesta suspensió és independent del gaudi compartit dels períodes de descans per maternitat. L’entrada en vigor d’aquesta llei inicialment era el dia 1 de gener del 2011 però ha estat modificada cada any des del 2010 fins al 2015 i en la seva última versió estableix que entrarà en vigor a partir del dia 1 de gener del 2017. Així doncs, aquesta norma presenta un avançament considerable en l’intent d’igualar la responsabilitat entre dones i homes en matèria de cura dels fills, ja que es passa de 13 dies a 28 dies (4 setmanes) de suspensió del contracte per paternitat. A més, es mantén el permís per naixement de fill de 2 dies i l’home pot gaudir de  30 dies naturals per cuidar els seus descendents. No obstant, l’entrada en vigor de la llei ha estat modificada perquè entrés en vigor 6 anys més tard del que s’havia previst inicialment, prorrogant el fet que les dones siguin les principals encarregades de la cura dels fills.  

Al 2015, l’Estatut dels Treballadors continua recollint la modificació que va ser introduïda al text d’aquesta norma vigent fins el 2014 com a conseqüència de la publicació de la Llei Orgànica 3/2007. En ell, l’article 45.1.d) s’introdueix la possibilitat de que les dones puguin suspendre el contracte de treball si existeix risc pel fetus durant l’embaràs o risc durant la lactància natural d’un menor de nou mesos. A més, es manté la suspensió del contracte per paternitat de 13 dies més els 2 dies de permís per naixement de fill. Per tant, aquesta modificació amplia els supòsits en que les dones poden suspendre el contracte de treball però no aporta cap millora referent a l’assoliment de la igualtat entre dones i homes en les tasques de cura de menors, ja que els homes continuen amb la possibilitat de suspendre el seu contracte per paternitat només durant 13 dies. 

A l’any 2017 entra en vigor la Llei 9/2009, de 6 d’octubre, d’ampliació de la durada del permís de paternitat en els casos de naixement, adopció i acollida, tal i com queda palès al sistema de prestacions de la Seguretat Social. Aquest fet es pot considerar un pas important cap a la igualtat entre dones i homes perquè es duplica la durada de la suspensió del contracte de treball per paternitat.

Un cop analitzada l’evolució històrica del permís de paternitat, podem dir que s’han aconseguit millores substancials en aquesta matèria, ja que hem passat d’un model on els homes no tenien reconeguda la possibilitat de tenir cura dels seu descendents acabats de néixer a un model que permet que estiguin 30 dies cuidant d’aquests menors.

Tot i així, podem afirmar que encara que existeix la voluntat d’equiparar les obligacions dels homes i les dones en matèria de cura dels fills i que aquesta quedi plasmada en l’evolució normativa que hem vist, encara estem molt lluny d’aconseguir la plena igualtat entre ambdós generes. Aquest fet es dóna perquè la diferencia entre els dos supòsits de suspensió per naixement de fill són molt diferents pel que fa a la quantitat de dies, ja que els dones tenen 112 dies naturals i els homes només 30 dies.

Tal i com constatem al post “La doble presència”, les dones són les que assumeixen la major part de les tasques de cura dels fills i de la llar, encara que tinguin una ocupació laboral, i la solució per disminuir l’impacte negatiu derivat de la doble presència que afecta a les persones que la pateixen passa per dur a terme un repartiment equitatiu de les tasques domèstiques i de cura dels fills entre els membres de la parella.  

A més, com diem al post “Els homes també poden reduir-se la jornada per cura de fills”, és totalment necessari que els homes desenvolupin un rol més protagonista a l’hora de realitzar les tasques domèstiques i de cura de fills, ja que sense la seva implicació mai es podrà arribar a la plena igualtat entre dones i homes.

Aquesta idea també l’apuntem al post “La realitat sobre la conciliació familiar i laboral” on afirmem que perquè existeixi una conciliació laboral i familiar real és necessari que els homes assumeixin més protagonisme en la realització de les tasques domèstiques i de cura dels fills. A més, s’han de crear més regulacions que facilitin aquest procés, ja que els canvis normatius duts a terme fins ara no han estat suficients i, sobretot, s’ha d’educar en la igualtat a les noves generacions per tal d’assolir amb èxit la igualtat entre dones i homes.