L’ÚS DEL MÒBIL A LA FEINA

Actualment, l’ús del telèfon mòbil intel·ligent és generalitzat. Aquest aparell s’han convertit en essencial per moltes persones, sobretot per les generacions més joves, i no només ha esdevingut un mitjà de comunicació interpersonal sinó que és la principal font d’informació i d’oci de molts dels seus usuaris.  

La rellevància social que ha obtingut l’smartphone afecta a totes les vessants de la vida, inclòs el laboral.

Així doncs, a l’àmbit laboral hem de diferenciar la utilització del telèfon mòbil per desenvolupar les tasques inherents al lloc de treball que s’ocupa, sigui aquest dispositiu cedit o no per l’empresa als seus treballadors, i l’ús de l’smartphone amb finalitats personals.  

Aquesta diferenciació és necessària per determinar si la persona que presta els seus servies a l’organització està fent un ús indegut del telèfon mòbil. D’aquesta manera, podem trobar situacions on la utilització de l’smartphone estigui permesa i sigui totalment necessària pel bon funcionament de l’empresa, altres on el treballador usi el telèfon mòbil encara que tingui expressament prohibit utilitzar-lo al seu lloc de treball i d’altres que siguin constitutives d’un abús de la utilització del dispositiu mòbil, ja que existeix una limitació que no és respectada.

Hem de tenir en compte que l’ús del telèfon mòbil dins del temps efectiu de treball pot provocar una reducció de la productivitat dels treballadors, degut a que aquests deixin de banda les seves tasques laborals per dedicar-se a manipular el seu dispositiu mòbil amb finalitats totalment alienes a la seva ocupació. Aquest fet pot perjudicar greument a l’empresa i fer minvar els beneficis que podria obtenir si no existís aquest temps de treball perdut per part dels treballadors.   

En aquest sentit, l’article 20.3 de l’Estatut dels Treballadors estableix que “l’empresari podrà adoptar les mesures que cregui més oportunes de vigilància i control per verificar el compliment per part del treballador de les seves obligacions i deures laborals, guardant en la seva adopció i aplicació la consideració deguda a la seva dignitat i tenint en compte, al seu cas, la capacitat real dels treballadors amb discapacitat”. A més, el precepte 5.c) d’aquesta mateixa norma legal diu que “els treballadors tenen com a deure bàsic complir les ordres i instruccions de l’empresari en l’exercici regular de les seves facultats directives”.  Per tant, l’empresari té la facultat de prohibir o limitar l’ús del telèfon mòbil durant el temps de treball i els treballadors han de complir aquesta prohibició o limitació.

Pel que fa a l’abús de la utilització de l’smartphone dins de l’horari laboral, a part del citat article 20.3 de l’Estatut dels Treballadors, trobem que l’article 5.a) d’aquesta mateixa norma legal fixa que “els treballadors tenen com a deure bàsic complir amb les obligacions concretes del seu lloc de treball, de conformitat amb les regles de la bona fe i diligencia”. Així doncs, si l’empresari fixa uns límits sobre l’ús del telèfon mòbil a durant la jornada laboral, els treballadors han de respectar aquestes limitacions i no accedir-se en l’ús del dispositiu mòbil.

D’altra banda, la utilització del telèfon mòbil a la feina, pot donar lloc a distraccions i posar en perill la salut del propi treballador i la d’altres persones. Per tal d’evitar aquestes situacions, el precepte 14.2 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals fixa que “en compliment del deure de protecció, l’empresari haurà de garantir la seguretat i la salut dels treballadors al seu servei en tots els aspectes relacionats amb el treball. A aquests efectes, en el marc de les seves responsabilitats, l’empresari realitzarà la prevenció dels riscos laborals mitjançant l’adopció de quantes mesures siguin necessàries per la protecció de la seguretat i la salut dels treballadors, amb les especialitats en matèria d’avaluació de riscos, informació, consulta i participació i formació dels treballadors, actuació en casos d’emergència i de risc greu i imminent, vigilància de la salut i mitjançant la constitució d’una organització i dels mitjans necessaris en els termes establerts per aquesta llei”.

A més, l’article 18.1.a) de la mateixa llei estableix que “amb la finalitat de complir el deure de protecció, l’empresari adoptarà les mesures adequades perquè els treballadors rebin totes les informacions necessàries en relació amb els riscos per la seguretat i la salut dels treballadors al treball, tant aquells que afectin a l’empresa en el seu conjunt com a cada tipus de lloc de treball o funció”.

Al seu torn, l’article 29.1 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals diu que “correspon a cada treballador vetllar, segons les seves possibilitats i mitjans, el compliment de les mesures de prevenció que en cada cas siguin adoptades, per la seva pròpia seguretat i salut al treball i per la d’aquelles persones a les que pugui afectar la seva activitat professional, a causa dels seus actes i omissions al treball, de conformitat amb la seva formació i les instruccions de l’empresari”. A més, el precepte 29.2.5 de la mateixa llei fixa que “els treballadors hauran de contribuir al compliment de les obligacions establertes per l’autoritat competent amb la finalitat de protegir la seguretat i la salut dels treballadors al treball” i l’apartat 6 d’aquest mateix article estableix que “els treballadors hauran de cooperar amb l’empresari perquè aquest pugui garantir unes condicions de treball que siguin segures i no comportin riscos per la seguretat i la salut dels treballadors”.

Per tant, l’empresari haurà d’informar als seus treballadors sobre els riscos que es deriven de la utilització de l’smartphone al lloc de treball que ocupen i del desenvolupament de les tasques inherents a aquest i els treballadors hauran de complir totes les mesures que s’estableixin per evitar els riscos derivats de l’ús del telèfon mòbil a la feina.

Un cop analitzats tots els preceptes anteriors podem afirmar que l’empresari pot limitar i prohibir l’ús del telèfon mòbil durant el temps efectiu de treball, tant per raons de vigilància i control de les obligacions i deures laborals dels treballadors, com per raons derivades de la protecció de la seguretat i la salut dels treballadors. Per tant, que per aquestes mateixes raons, els treballadors estan obligats a respectar i complir les limitacions i la prohibició de la utilització de l’smartphone dins de la seva jornada laboral.