COM COMUNIQUEM A L’ENTREVISTA DE FEINA

La principal raó que dóna sentit a les entrevistes de feina és facilitar que els candidats al lloc de treball ofert i l’empresa que té la vacant es puguin conèixer mútuament mitjançant l’intercanvi d’informació recíproc.

Aquest intercanvi d’informació és molt important, ja que per una banda permet a l’empresa comprovar i ampliar les dades que apareixen als currículums i, per l’altra banda, que els candidats obtinguin més detalls sobre el lloc de treball a desenvolupar i les condicions laborals inherents a ell.

Així doncs, la clau de les entrevistes és la comunicació entre les parts i, normalment, quan parlem de comunicació només pensem l’intercanvi d’informació a través de les paraules. No obstant, a més de la comunicació verbal també existeix la no verbal; de manera que només un 35% de la comunicació es produeix a través de la comunicació verbal i un 65% fa referència a la comunicació no verbal.

Per tant, sense adonar-nos-en el nostre cos revela molta informació rellevant sobre nosaltres. De fet, existeixen 7 canals de comunicació no verbal tots expressats a través del llenguatge corporal. Aquests són:

• Les expressions facials: són el canal per on es dóna més informació i el primer en que es centra l’atenció quan les persones es relacionen. La cara ens pot informar sobre les emocions que experimentem.
• Les postures: reflecteixen el grau d’interès, les emocions, la predisposició a l’acció, la confiança, la seguretat i l’estabilitat. Així tenim que les postures de contracció indiquen negativitat i passivitat, i les expansives satisfacció i activitat.
• Els gestos: existeix un alt component cultural en ells, ja que aquests varien segons la cultura pròpia de cada individu. N’existeixen de diferents en funció del missatge que es vol transmetre.
• La proxèmica: és la manera en com s’utilitza l’espai en una interacció i ens informa sobre si les persones es mostren properes o distants entre elles.
• L’aparença: és la principal font d’informació que utilitzen per configurar la primera impressió que ens dóna el nostre interlocutor. Entre altres dades, ens reflecteix l’edat, l’origen, la condició social i econòmica, el sexe i la cultura.
• L’hàptica: el tacte condiciona la manera en que les persones es relacionen i ens informa sobre el grau de compromís i intimitat que existeix entre elles.
• El parallenguatge: fa referència al to, al volum i a la velocitat de la veu. Permet conèixer les emocions de la persona que està parlant.  

Així doncs, en les entrevistes de feina, tant si juguem el rol d’entrevistador o d’entrevistat, hem d’estar atents a tots el aspectes del llenguatge no verbal que ens poden donar informació, com per exemple el moviment dels ulls, la sudoració, els angles de les espatlles, els moviments del cap o la respiració.

No és en va que al post “Els 5 consells per tenir èxit en una entrevista de feina”  hi apareguin dos consells que estan directament relacionats amb la comunicació no verbal. El primer és “vestir-se bé” perquè com hem vist, l’aparença exerceix una gran influencia en la creació de la primera impressió i el segon és “no mentir” ja que el llenguatge verbal permet veure clarament si una persona està dient la veritat.

Finalment, podem afirmar que la comunicació no verbal és una font importat d’informació, tant per l’entrevistador com per l’entrevistat, ja què permet anar més enllà de les paraules i conèixer més dades sobre el que l’altra part ens està exposant.

A més, cal remarcar que la informació que es dóna a nivell verbal ha d’anar acompanyada d’una comunicació no verbal coherent amb el missatge que s’està expressant verbalment. D’aquesta manera transmetrem una major credibilitat i evitarem que apareguin contradiccions o fins i tot que el llenguatge no verbal desmenteixi el que estem dient.

Per tant, sempre que realitzem una entrevista de feina, independentment del paper que desenvolupem en aquesta, hem de prestar la màxima atenció al llenguatge corporal i així obtindrem més elements que ens permetran prendre una decisió encertada respecte al candidat a escollir o a la oferta de feina a la que s’opta.