LES VACANCES

A tots ens agrada fer vacances, ja que són aquells dies de l’any en que podem desconnectar de la feina i realitzar activitats que quan treballem no podem fer. Molta gent aprofita aquest període de descans per viatjar, passar més temps amb la família, trencar amb la rutina, entre moltes altres opcions.

Les vacances estan regulades a l’article 38 de l’Estatut dels Treballadors. En l’apartat primer d’aquest precepte es fixa que les vacances seran retribuïdes i no es podran substituir per una compensació economia, A més, l’article 38.1 ET també estableix que les vacances anuals han de ser de 30 dies naturals com a mínim i que aquest nombre és pot ampliar tant per conveni col·lectiu com per contracte individual.

El precepte 38.2 ET diu que les vacances es podran gaudir en un o més períodes i que el gaudi d’aquests es pactarà amb un acord entre l’empresari i la persona que presta els seus servies de conformitat amb el que estableixin els convenis col·lectius sobre la matèria de planificació anual de les vacances. A més, també fixa que si no existeix un acord entre les parts esmentades, la jurisdicció social serà la que establirà la data en que es gaudiran les vacances.

Tal i com fixa l’article 38.3 ET, el calendari de vacances s’ha d’establir a cada empresa i els treballadors han de saber les dates en que les gaudiran amb una antelació mínima de 2 mesos abans de l’inici del període vocacional.

Aquest precepte fixa 2 supòsits en que les vacances es podran gaudir un cop finalitzat l’any natural, aquests supòsits són:

• Encara que hagi finalitzat l’any natural al que corresponen les vacances, es tindrà dret a gaudir-les en una data diferent quan les vacances fixades al calendari de vacances de l’empresa coincideixin amb una incapacitat temporal derivada d’embaràs, part, adopció, guarda amb fins d’adopció, acolliment, naixement de fill o lactància natural.

• Es tindran 18 mesos a partir del final de l’any en que es genera el dret a fer les vacances quan aquests coincideixin amb una incapacitat temporal per contingències diferents a les anteriorment citades i aquest fet impedeixi que el treballador les pugui realitzar durant l’any natural al que corresponen.

Un cop revistat l’article 38 de l’Estatut dels Treballadors afirmem que la finalitat que es persegueix establint el dret a fer vacances és que els treballadors puguin descansar de la seva feina d’una forma efectiva. Per aquest motiu no es podran canviar les vacances per diners.

També veiem que s’estableix un mínim de dies naturals anual de vacances i que aquest nombre mai podrà ser inferior a 30 dies però sí que podrà incrementar-se.

A més, observem que les vacances han de ser pactades entre l’empresa i el treballador. D’aquesta manera queda desmentida la creença sobre que el treballador pot escollir unilateralment les dates en que gaudirà 15 dies de les seves vacances i que l’empresa pot imposar les dates de gaudiment dels altres 15 dies de vacances. No obstant, sempre s’haurà de respectar el que s’estableixi als convenis col·lectius o als pactes individuals.

També ens adonem que l’empresa no pot notificar la data d’inici de les vacances quan vulgui sinó que és obligatòria l’existència d’un calendari anual de vacances i un preavís mínim de 2 mesos.

Afirmem també que les vacances s’han de gaudir dins l’any natural en que es generen, a excepció que existeixi un pacte que digui el contrari, ja que el precepte 38 ET estableix clarament 2 excepcions en que aquesta norma no s’aplica, fixant de forma tàcita que s’han de gaudir dins de l’any natural.

Finalment podem dir que les vacances, a més de ser un dret laboral irrenunciable, són molt importants per la salut dels treballadors perquè permeten que aquests disposin de períodes de descans físic i mental. A més, aquests descansos són una bona mesura per evitar l’aparició del síndrome del burnout, ja que ajuden a les persones a afrontar la seva feina d’una forma més positiva i amb més ganes.