EL PERMÍS PER ANAR A VOTAR

Si cerquem la paraula democràcia al Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans trobem que és el sistema de govern basat en el principi de la participació igualitària de tots els membres de la comunitat en la presa de decisions d’interès col·lectiu.

L’article 23.1 de la Constitució Espanyola estableix que els ciutadans tenen el dret a participar en els assumptes públics, directament o per mitjà de representants, lliurement elegits en eleccions periòdiques per sufragi universal. Hem de tenir en compte que aquest article està inclòs dins de la secció primera del capítol segon de la Constitució Espanyola, la qual tracta sobre els drets fonamentals i de les llibertats públiques. Per tant, el dret a votar a unes eleccions és un dret fonamental.

Al seu torn, l’article 37.3.d) de l’Estatut dels Treballadors fixa que el treballador, previ avís i justificació, podrà absentar-se del treball, amb dret a remuneració durant el temps indispensable, pel compliment d’un deure inexcusable de caràcter públic i personal, inclòs l’exercici del sufragi actiu. A més, puntualitza que quan existeixi en una norma legal o convencional un període determinat, el complirà el que disposi aquesta norma sobre la durada de l’absència i a la seva compensació econòmica.   

No obstant, els preceptes anteriorment citats són genèrics i per saber exactament qui té dret al gaudir del permís per anar a votar hem de veure el que disposa la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General.

Així, trobem que el capítol primer del títol primer del Règim Electoral General regula el dret a sufragi actiu. Dins d’aquest capítol hi ha l’article 2.1 que diu que el dret de sufragi correspon als espanyols majors d’edat que no estiguin inclosos a cap dels supòsits previstos a l’article 3. A més, l’apartat 2.2 d’aquest mateix precepte fixa que per poder exercitar aquest dret és indispensable la inscripció al cens electoral vigent.

Tal i com es desprèn de l’article 2.1 del Règim Electoral General, el precepte 3 d’aquesta norma indica els casos en que no es té dret a sufragi, es quals són:

• Els condemnats per sentència judicial ferma a la pena principal o accessòria de privació del dret de sufragi durant el temps del seu compliment.
• Els declarats incapaços en virtut de sentència judicial ferma, sempre que la mateixa declari expressament la incapacitat per l’exercici del dret de sufragi.
• Els internats en un hospital psiquiàtric amb autorització judicial, durant el període que duri el seu internament sempre que a l’autorització el jutge declari expressament la incapacitat per l’exercici del dret de sufragi.

Tot i així, els supòsits esmentats no són les úniques exclusions al dret de vot existents, ja que l’article 13.2 de la Constitució Espanyola fixa que només els espanyols seran titulars dels drets reconeguts a l’article 23 CE, menys el que, atenent a criteris de reciprocitat, pugui establir-se per tractat o llei pel dret de sufragi actiu i passiu a les eleccions municipals.  

Pel que fa a la durada del permís remunerat per dur a terme l’exercici del sufragi actiu recollit a l’article 37.3.d) de l’Estatut dels Treballadors, hem de consultar el Reial Decret 605/1999, de 16 d’abril, de regulació complementaria dels processos electorals.

Així doncs, el precepte 13.1 del RD 605/1999 diu que l’Administració de l’Estat o les Comunitats Autònomes que tinguin atribuïdes les competències en matèria laboral, hauran d’adoptar les mesures precises perquè els electors que prestin serveis el dia de les eleccions puguin disposar en els seu horari laboral de fins a 4 hores lliures retribuïdes per l’exercici del dret del vot i que si la persona té la jornada laboral reduïda, el permís es reduirà proporcionalment.  

En el cas de Catalunya, la última regulació publicada referent a la matèria que estem tractant són la Ordre TSF/253/2017 de 28 de novembre i la Ordre ESS/1169/2017 de 28 de novembre, per la qual s’estableixen les instruccions necessàries per a la participació de les persones treballadores en les eleccions al Parlament de Catalunya el dia 21 de desembre de 2017.

Així, l’article 1 de les Ordres TSF/253/2017 i ESS/1169/2017 regulen el permís a les persones treballadores que el dia de les eleccions no gaudeixin de descans setmanal. Novament, el precepte 1.1 d’aquestes ordres reconeix que les empreses han de concedir a les persones treballadores i electores que no tinguin descans setmanal els dia de les eleccions, un permís retribuït de com a màxim 4 hores per anar a votar.

L’article 1.2 de les Ordres TSF/253/2017 i ESS/1169/2017 diu que el permís per anar a votar no és recuperable i es retribuirà amb el salari que correspondria al treballador si hagués prestat els seu serveis de forma normal.

Els apartats 1.3 i 1.5 de les Ordres TSF/253/2017 i ESS/1169/2017 fixen un barem referent a la durada del permís per anar votar segons el nombre d’hores de la jornada laboral que coincideixen amb el període d’obertura dels col·legis electorals, el qual és:

• Si coincideixen de 0 a 2 hores, no es té dret al permís per anar a votar.
• Si coincideixen més de 2 i menys de 4 hores, es té dret a un permís de 2 hores.
• Si coincideixen 4 o més hores, es té dret a un permís de 4 hores.

Cal remarcar, que també existeixen altres permisos per absentar-se del lloc de treball a causa de la realització d’unes eleccions.  

Així, l’article 4.1 de les Ordres TSF/253/2017 i ESS/1169/2017 fixa que les persones treballadores que no tinguin descans setmanal el dia de les eleccions i tinguin la condició de membres de la mesa electoral o d’interventors, tenen dret a un permís igual a la jornada completa del dia de les eleccions i, a més, a un permís corresponent a les 5 primeres hores de la jornada laboral del dia immediatament posterior.

Al seu torn, l’article 5 de les Ordres TSF/253/2017 i ESS/1169/2017 puntualitza que els treballadors que gaudeixin de descans setmanal el dia de la votació i que acreditin que són membres de la mesa o interventors gaudiran del permís de les 5 primeres hores del dia següent al de les eleccions.

L’article 6 de les Ordres TSF/253/2017 i ESS/1169/2017 reconeix un permís retribuït i no recuperable pels apoderats que el dia de les eleccions no gaudeixin del descans setmanal consistent en la jornada completa del dia de les eleccions.

Pel que fa a la determinació del moment de la utilització de les hores de permís per anar a votar, l’article 2 de les Ordres TSF/253/2017 i ESS/1169/2017 atorga aquesta potestat a l’empresari però la limita a que el permís ha de ser gaudit dins del període horari en que els col·legis electorals estiguin oberts. 

Un cop analitzada tota la normativa anteriorment citada, afirmem que no tots els treballadors tenen dret al sufragi actiu a totes les eleccions, ja que les persones que no tinguin la nacionalitat espanyola, per tant, que no disposin del Document Nacional d’Identitat (DNI) sinó que tingui el Número d’Identificació de l’Estranger (NIE), només podran votar a les eleccions municipals.

Veiem que el permís per anar a votar és retribuït i no recuperable però perquè tingui aquesta condició és necessari que el treballador entregui a l’empresa el corresponent justificant conforme ha anat a votar, emès pel president de la mesa electoral.

Diem que la durada de l’absència remunerada de la feina per exercir el dret a vot és el temps indispensable per votar amb un màxim de 4 hores. Per tant, el temps remunerat per anar a votar no sempre serà de 4 hores, sinó que pot variar segons la jornada laboral que treballi cada persona o el nombre d’hores de la jornada laboral que coincideixin amb l’horari d’obertura dels col·legis electorals.

Afirmem que les persones que presten els seus serveis en torn de nit no tenen dret a gaudir del permís per anar a votar perquè cap hora de la seva jornada laboral coincideix amb l’horari dels col·legis electorals. 

Veiem que és l’empresari qui decideix l’horari en que els treballadors poden exercir el seu dret a vot, sempre que aquest horari coincideixi amb el que els col·legis electorals estan oberts.

Observem que, el permís per anar a votar està pensat per facilitar el dret a realitzar el sufragi actiu de les persones que no tenen el descans setmanal durant el dia de les eleccions. No obstant,  revisant la normativa reguladora d’aquest dret i el seu corresponent permís s’intueix que està enfocada a protegir el dret de votar de les persones que treballen a torn partit perquè aquestes es passen la majoria de les hores en que els col·legis electorals estan oberts a l’empresa i, si a més han de fer un desplaçament llarg des del seu domicili fins al lloc de treball, els és pràcticament impossible exercitar aquest dret. En canvi, les persones que treballen a torns rotatius disposen de la meitat de la jornada electoral per anar a votar, ja que només treballen durant el matí o la tarda i el permís per anar a votar queda desvirtuat a causa de que el propi sistema d’organització dels torns de treball d’aquestes persones els facilita per si mateix el fet de poder dur a terme el seu dret de sufragi actiu fora de les hores de la seva jornada laboral.   

Finalment, cal dir que creiem necessària l’existència d’una regulació més específica i acurada sobre com s’ha de gaudir el permís per sufragi actiu, degut a que actualment la legislació és genèrica i poc concreta. Aquest fet pot provocar confusions a les empreses i als treballadors sobre com s’ha d’aplicar el permís per anar a votar.