EVOLUCIÓ DE LA TEMPORALITAT AL MERCAT DE TREBALL (2002- 2017)

Moltes de les persones que treballen, en algun moment de la seva vida laboral, han hagut o hauran de conviure amb la temporalitat dels seus contractes de treball.

A continuació analitzarem l’evolució de la contractació indefinida i temporal al mercat de treball espanyol des de l’inici de l’any 2002 fins al final del 2017. Per realitzar aquesta tasca, usarem les dades provinents de l’Enquesta de Població Activa (EPA) referents als 4 trimestres de cada any des del 2002 fins al 2017.

Cal esmentar que la contractació temporal i la indefinida es comporten com a basos comunicants, és a dir, que quan la primera puja la segona baixa i viceversa.

 

Font: Enquesta de Població Activa

Pel que fa la contractació indefinida, veiem que al primer trimestre del 2002 és del 65,1% en les dones i del 69,8% en els homes, mentre que al quart trimestre del 2017 es situa al 72,3% en les dones i al 74,2% en els homes.

Observem que el punt més baix de contractació indefinida femenina és al tercer trimestre del 2006, situant-se al 62,8%. En el cas de la masculina és el tercer trimestre del 2005, sent el 67,3%.

Pel contrari, el pic més elevat de la contractació indefinida és al primer trimestre del 2013, sent el 76,7% en les dones i el 79,3 en els homes.

Durant l’any 2015, trobem el punt on el percentatge de contractes indefinits de dones i homes és més similar, arribant a ser una diferència de només 1 dècima al tercer trimestre d’aquest any i situant-se al 73,8% en la població femenina i al 73,9% a la masculina. 

 

Font: Enquesta de Població Activa

Analitzant la contractació temporal, observem que a l’inici de la sèrie objecte d’estudi, al primer trimestre del 2002, es troba al 34,9% en el cas de les dones i al 30,2% en el dels homes i al final d’aquesta sèrie, al quart trimestre del 2017, està al 27,7% en les dones i al 25,8% en els homes.

Veiem que el pic més alt de contractació temporal femenina és al tercer trimestre del 2006, essent el 37,2%. En el cas de la masculina és el tercer trimestre del 2005, situant-se al 32,7%.

En canvi, el punt més baix de la contractació temporal és al primer trimestre del 2013, assolint el 23,3% en les dones i el 20,7% en els homes.

Com passa amb la contractació indefinida, el punt on el percentatge de contractes temporals de dones i homes s’iguala més és a l’any 2015, sent d’1 dècima de diferència al tercer trimestre d’aquest any, arribant al 26,2% en la població femenina i al 26,1% a la masculina. 

Un cop analitzades totes les dades, podem afirmar que, en general, la contractació indefinida entre els anys 2002 i 2017 ha tendit a augmentar, tant en el cas de les dones com en el dels homes. No obstant, des de que es va assolir el pic més alt, al primer trimestre del 2013, la tendència s’ha mantingut a la baixa.

Al seu torn, i com a conseqüència del comportament de la contractació indefinida, en general, la tendència de la contractació temporal ha estat al descens entre els anys 2002 i 2017 i, a la inversa del que passa amb la contractació indefinida, des del primer trimestre del 2013 la tendència ha sigut a l’alça. 

La crisi econòmica que estem vivint és el fet que explica aquest comportament de les contractacions temporal i indefinida. Dita crisi ha provocat la destrucció de molts llocs de treball i, com és lògic, les empreses prefereixen ajustar les seves plantilles a través de la no prorrogació dels contractes temporals abans que acomiadar el seu personal fix. Per tant, la no renovació dels contractes temporals fa que el percentatge d’aquests contractes davant el total de la contractació decreixi i, com a conseqüència, que el percentatge de contractes indefinits augmenti sense que hi hagi la necessitat que creixi el nombre de persones amb un contracte de treball indefinit.

Així doncs, les dades ens mostren que els efectes de la crisi es van notar molt entre els anys 2006 i 2013, sent el punt més crític el primer trimestre del 2013. No obstant, per mitjà del canvi de tendència aparegut a partir del segon trimestre del 2013, veiem que hi ha una tímida recuperació de l’ocupació que es va mantenint fins al quart trimestre del 2017.

També observem que la destrucció més gran de llocs de treball temporals es dóna entre el tercer trimestre de l’any 2007 i el segon trimestre del 2009, passant del 33,1% en les dones i el 30,9% en els homes al 26,8% en les dones i al 23,5% en els homes. Aquest fet ens demostra que els homes van patir més la destrucció dels llocs de treball com a conseqüència de la crisi, ja que la diferència percentual entre els contractes temporals inicials i els finals és major que el que presenten les dones.

És molt significatiu que durant tot el període analitzat, la taxa de contractació indefinida masculina és sempre superior a la femenina i la taxa de contractació temporal femenina sempre és superior a la masculina.  

Diem que l’existència de la contractació temporal és necessària per donar resposta a les eventualitats que presenten els cicles productius de les empreses, ja que el volum de les comandes que reben no són sempre iguals i la contractació temporal permet que les organitzacions puguin adaptar la seva estructura a les necessitats de cada moment concret.

Afirmem que l’estabilitat que ofereix la contractació indefinida contribueix al benestar dels treballadors dins de les empreses i que, sempre que es pugi, s’ha d’utilitzar aquest modalitat contractual perquè, tal i com afirmem al post “Treballador motivat, treballador feliç” com més feliços són els treballadors desenvolupant les seves tasques, més alta és la seva motivació i el seu rendiment i, com a conseqüència, més alts són els resultats que l’empresa obté.

Finalment, volem posar èmfasi en el fet de que les dones són les que suporten les taxes més altes de temporalitat i en la necessitat que aquesta situació canviï i els percentatges de contractació indefinida entre homes i dones s’igualin. Per tal d’assolir aquest objectiu, és necessari que es creïn noves polítiques eficaces que incentivin a les empreses a contractar indefinidament a les dones.