EL PREAVÍS EN LA FINALITZACIÓ DE LA RELACIÓ LABORAL

Quan pensem en el preavís que s’ha de donar a l’hora de finalitzar una relació laboral, a tots ens ve al cap el preavís que ha de donar el treballador a l’empresa quan vol finalitzar voluntàriament la seva relació laboral, però hi ha ocasions en què l’empresa també ha d’informar amb antelació al treballador de la finalització del seu contracte de treball.

El preavís que ha de donar el treballador està regulat a l’article 49.1.d) de l’Estatut dels Treballadors i, en contra del que pensa la majoria de la gent, aquest precepte no estableix que la durada del preavís hagi de ser de 15 dies sinó que el que diu és que “el contracte de treball s’extingirà per la dimissió del treballador, havent-se de respectar el preavís que senyalin els convenis col·lectius o la costum del lloc”.

No obstant, el quart paràgraf de l’article 49.1.c) de l’Estatut dels Treballadors fixa que quan expiri la durada d’un contracte temporal o es realitzi l’obra o servei determinat objecte del contracte, “si el contracte de treball de durada determinada és superior a 1 any, la part del contracte que formuli la denúncia està obligada a notificar a l’altra la finalització del mateix amb una antelació mínima de 15 dies”.

Per tant, quan es vol acabar una relació laboral, no només existeix l’obligació de preavisar de les persones que presten els seus serveis sinó que, en alguns casos, les empreses també estan obligades a respectar aquest preavís.

L’article 8.3 primer paràgraf del Reial Decret 2720/1998 de 18 de desembre, pel que es desenvolupa l’article 15 de l’Estatut dels Treballadors en matèria de contractes de durada determinada, introdueix una excepció al que estableix l’article 49.1.c) de l’Estatut dels Treballadors, ja que diu que “sempre que el contracte tingui una durada superior a 1 any, la part que formuli la denúncia està obligada a notificar a l’altra la finalització del contracte amb una antelació mínima de 15 dies, excepte en el contracte d’interinitat en el que s’estarà al que s’hagi pactat”.

Pel que fa als acomiadaments, tal i com estableix l’article 53.1.c) ET l’empresari està obligat a donar un preavís de 15 dies quan l’acomiadament és per causes objectives. Pel contrari, quan l’acomiadament és disciplinari o improcedent no es necessari que hi hagi un preavís per part de l’empresa, ja que els article 55 i 56 de l’Estatut dels Treballadors no ho preveuen.

La conseqüència de que l’empresa no respecti el preavís quan finalitza una relació laboral es fixa al segon paràgraf de l’article 8.3 del Reial Decret 2720/1998 de 18 de desembre i és que l’empresari haurà d’indemnitzar al treballador amb una quantitat equivalent al salari corresponent als dies en que el termini del preavís s’ha incomplert.

En aquesta línia, l’últim paràgraf de l’article 53.4 de l’Estatut dels Treballadors afirma que “la no concessió del preavís no determinarà la improcedència de l’acomiadament sense el prejudici de l’obligació de l’empresari a abonar els salaris corresponents a dit període, amb independència de la resta d’efectes que procedeixin”. Per tant, si l’empresa paga els dies de preavís que no ha donat, l’acomiadament no serà improcedent.

En el cas de que sigui el treballadors el que no respecti el preavís, l’empresa haurà d’actuar seguint el que estableixi el conveni col·lectiu d’aplicació, tal i com estableix l’article 49.1.d) de l’Estatut dels Treballadors.

Un cop revisada la normativa referent al preavís en cas d’extinció d’una relació laboral, a continuació comentarem les conclusions que se’n deriven.

Afirmem en primer lloc, que no totes les persones que treballen per compte aliè han de donar un preavís de 15 dies si volen finalitzar voluntàriament la seva relació laboral, sinó que la durada del preavís variarà segons el que estableixi el conveni col·lectiu d’aplicació o la costum del lloc.

Cal tenir en compte a més, que a l’hora de finalitzar un contracte de treball, en alguns casos, les empreses també estan obligades a preavisar als treballadors.

Per altra banda, observem que en el cas dels contractes temporals de durada inferior a 1 any, no és necessari que cap de les dues parts doni un preavís si vol extingir el contracte de treball quan la seva durada finalitzi o la obra o servei s’hagi realitzat. De la mateixa manera, no sempre existeix l’obligació de donar un preavís pels contractes d’interinitat superiors a 1 any.

A més,  en matèria d’acomiadaments, l’empresa només té l’obligació de preavisar a la persona que presta serveis per ella quan l’acomiadament està motivat per causes objectives.

Tanmateix, veiem que l’empresari no cal que respecti el preavís si paga la quantitat equivalent al salari dels dies de preavís que ha incomplert. 

Finalment, creiem que el preavís és una mesura necessària perquè permet que la part de la relació laboral que no extingeix el contracte de treball tingui un temps per poder actuar en conseqüència. Per una banda, les empreses tenen uns dies per poder buscar a una nova persona que ocupi el lloc de treball que quedarà vacant i, fins i tot, perquè convisquin la persona que deixa l’organització i la nova que s’incorpora amb la finalitat de que hi hagi un traspàs d’informació entre elles. Per l’altra, les persones que es quedaran aturades, poden començar a buscar una nova ocupació i, alhora, continuar treballant i percebent un salari durant uns dies, facilitant que el període d’atur sigui més curt o inexistent.